lunes, 7 de enero de 2013
Programari Lliure
Per poder copiar fotografies podem utilitzar de manera legal: wikimedia ,flickr, llicència creative commons: les fotos que no tenen drets reservats es poden utilitzar i copiar DIENT QUI ÉS L’AUTOR.
Programari lliure vol dir que no treballarem amb word sinó amb programes lliures(opennofice, liberoofice), internet (firefox), editor de fotos (GMP), reproductor de vídeos, antivirus...etc.
Quan utilitzem un programa miscrosoft (word, pwp) estem comprant una llicència per utilitzar en un sol ordinador( el que hem utilitzat per comprar). Si vaig al flickr i poso “dog” a la foto botó dret, "algunos derechos reservados " o " todos" o "niguno", puc utilitzar la fotografia per ús propi legalment.
Hi han molts programes per llicenciar els drets d'autors;
Per a les imatges podem utilitzar les següents llicències;
Commons.wikimedia.org Les fotografies que trobem són de la wikipedia que ja estan classificades no només hi han fotografies sinó que te les classifica per temes: parts del gos, anatomia, races etcc..si volem la fotografia la cliquem i mes abaix de la pàgina que s'obra trobem la llicència.
Flickr: si s'utilitza aquest programa, per buscar les fotografies es millor buscar-les en anglès. Hem de mirar si les fotografies estan reservades pels drets d'autors. Si vols buscar fotografies que tinguin els drets lliures es pot entrar a busqueda avanzada i només marcar la casella de Buscar solo dentro del contenido de licencias.
Per trobar música o videos podem utilitzar aquests programes;
Jamendo és un bon programa per baixar i descarregar música, clicant a la cançó veus si pots descarregar-te-la lliurament i sense pagar.
Creative Commons; en aquí, a més a més de trobar imatges, tambè podrem trobar audicions o vídeos.
El que sempre podem fer a l'hora d'agafar una fotografía d'internet que no es nostre, es citar l'autor.
Per explicar detalladament què és el programari lliure:
Programari lliure:
Programes amb seqüències d'instruccions que el processador llegeix. Té accès al codi font.
-Codi font: aplicació informàtica, està format per expressions complexes. Perquè es poguin entendre les instruccions es crearà un codi executable.
El codi font no és imprescindible.
El codi executable és la traducció del codi font a instruccions bàsiques.
Programari convencional:
Limita la possibilitat de detectar i corregir etapes de programació, modificacions, traduïr...
Exemples de programes convencionals:
-Programari gratuït: (freeware) Programes que es poden fer servir gratuïtament.
-Programari de prova: (shareware) Es poden provar però demanen pagament.
-Programari convencional: requereixen un pagament previ.
Programari de codi obert:
Ofereix la possibilitat d'accedir al codi font. Un exemple seria:
-Open Source Iniciative: organització sense ànim de lucre que defineix i fomenta l'ús d'aquest tipus de programari.
Programari lliure (free software):
Es planteja les repercusions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat.
El fundador va ser: Richard Stallman. Aquest també va cerar el moviment GNU.
Aquest programari garanteix quatre llibertats:
-Usar-lo amb qualsevol finalitat.
-Estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres finalitats.
-Reedistribruïr-lo a tercers.
-Introduïr-hi millores i fer-les públiques.
Els projectes estan desenvolupats per programadors que es dediquen a dissenyar i crear aplicacions.
Exemple: Sourforce
El programari ha desenvolupat programes com:
-Fire Fox: navegador de pàgines web.
-Open Office: es crean presentacions.
Diferència entre blogs i wikis
A continuació us explicaré les diferències que hi ha entre els blogs i les wikis;
Primerament us parlaré dels blogs. Els blogs són més personalitzats, solen ser autors individuals els qui escriuen. L'autor pot decidir si vol que els seu blog sigui un espai públic o un espai privat. L'autor serà el que domini el contingut, el manipuli, el controli. Al blog s'escriu de manera subjectiva (ja que és un espai individual).
Per acabar, les wikis és un espai públic on solen ser col·lectius. S'escriu de manera que sigui un espai d'aprenentatge per a tothom. Els usuaris poden modificar el contingut, afegint o el·liminant tot el que es publica. Es un espai enriquidor on es poden aprendre diferents maneres de pensar. En aquesta pàgina tot és públic, tots els usuaris tenen el mateix grau de control. Es parla de temes més concrets, a més a més, les Wikis estan pensades per fer debats amb altres usuaris i extreure'n diferents reflexions d'un o molts temes. Tots el contingut s'estructura per pàgines.
A continuació us explicaré les diferències que hi ha entre els blogs i les wikis;
Primerament us parlaré dels blogs. Els blogs són més personalitzats, solen ser autors individuals els qui escriuen. L'autor pot decidir si vol que els seu blog sigui un espai públic o un espai privat. L'autor serà el que domini el contingut, el manipuli, el controli. Al blog s'escriu de manera subjectiva (ja que és un espai individual).
Per acabar, les wikis és un espai públic on solen ser col·lectius. S'escriu de manera que sigui un espai d'aprenentatge per a tothom. Els usuaris poden modificar el contingut, afegint o el·liminant tot el que es publica. Es un espai enriquidor on es poden aprendre diferents maneres de pensar. En aquesta pàgina tot és públic, tots els usuaris tenen el mateix grau de control. Es parla de temes més concrets, a més a més, les Wikis estan pensades per fer debats amb altres usuaris i extreure'n diferents reflexions d'un o molts temes. Tots el contingut s'estructura per pàgines.
Copyright
Copyright és el terme amb el que la legislació angloamericana designa els anomenats "Drets d'explotació". Tot i que jurídicament no són exactament el mateix, sovint els termes "drets d'autor" i copyright es fan servir com a sinònims. El símbol de copyright indica que una obra està subjecta a un autor. Aquest símbol detalla qui és la persona titular dels drets d'explotació.
Per diferenciar el copyright amb el Creative Commons us he deixat un link on hi trobareu una presentació que he trobat que explica aquestes diferencies clarament i detalladament;
http://cyber.law.harvard.edu/blogs/gems/ion/secreativo.swf
Copyright és el terme amb el que la legislació angloamericana designa els anomenats "Drets d'explotació". Tot i que jurídicament no són exactament el mateix, sovint els termes "drets d'autor" i copyright es fan servir com a sinònims. El símbol de copyright indica que una obra està subjecta a un autor. Aquest símbol detalla qui és la persona titular dels drets d'explotació.
Per diferenciar el copyright amb el Creative Commons us he deixat un link on hi trobareu una presentació que he trobat que explica aquestes diferencies clarament i detalladament;
http://cyber.law.harvard.edu/blogs/gems/ion/secreativo.swf
Les quatre metàfores de l'aprenentatge amb l'ordinador.
A la classe hem estudiat les 4 metàfores diferents d'aprenentatge amb l'ordinador el qual és una bona manera per ensenyar als alumnes a l'escola.
Aquestes 4 metàfores són les següents;
La metàfora tutorial; l'ordinador com a tutor.
En aquest cas el tutor és l'ordinador que tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne. S'estableix una interacció entre l'alumne i l'ordinador. Direm que aquesta interacció es farà d'aquesta manera: l'ordinador inicia, l'alumne respón i l'ordinador, quan l'alumne hagi respost el que es demanava, avaluarà com ha fet l'exercici. D'aquesta manera l'alumne veurà les errades o aprenentatges adquirits un cop que l'ordinador, automàticament, l'avaluï.
Uns exemple de la metàfora tutorial seria;
http://clic.xtec.cat/
http://www.edu365.cat/infantil/pinta/index.htm
La metàfora de la construcció; l'ordinador com a alumne.
En aquesta metàfora l'alumne és qui controla l'ordinador. Ús educatiu de l'ordinador centrat amb l'alumne. L'alumne construeix noves idees a partir de la descoberta i l'exploració, ja que és ell qui controla l'ordinador. Aquesta idea s'anomena micromon; concepte creat per Seymourt Papert.
Un exemple per entendre aquesta metàfora seria l'Scratch http://scratch.mit.edu/
La metàfora del laboratori; l'ordinador com a simulador.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblants al de micromon de Papert, però la diferència es que en aquest són sistemes tancats en els que els usuaris poden manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat.
Uns exemples de la metàfora de laboratori són;
El pixton http://www.pixton.com/es/
Doctora xinxeta http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm
La metàfora de la caixa d'eines; l'ordinador com a eina.
Fa referència a l'ús de l'ordinador com a eina de treball. L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar i classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Exemples de la metàfora de la caixa d'eines seria;
el word, el paint, el photoshop, el prezi, google drive, Movie Marker...etc.
Aquestes són les quatre metàfores que hem de tenir en compte per un bon aprenentatge per l'alumne amb l'ordinador,
A la classe hem estudiat les 4 metàfores diferents d'aprenentatge amb l'ordinador el qual és una bona manera per ensenyar als alumnes a l'escola.
Aquestes 4 metàfores són les següents;
La metàfora tutorial; l'ordinador com a tutor.
En aquest cas el tutor és l'ordinador que tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne. S'estableix una interacció entre l'alumne i l'ordinador. Direm que aquesta interacció es farà d'aquesta manera: l'ordinador inicia, l'alumne respón i l'ordinador, quan l'alumne hagi respost el que es demanava, avaluarà com ha fet l'exercici. D'aquesta manera l'alumne veurà les errades o aprenentatges adquirits un cop que l'ordinador, automàticament, l'avaluï.
Uns exemple de la metàfora tutorial seria;
http://clic.xtec.cat/
http://www.edu365.cat/infantil/pinta/index.htm
La metàfora de la construcció; l'ordinador com a alumne.
En aquesta metàfora l'alumne és qui controla l'ordinador. Ús educatiu de l'ordinador centrat amb l'alumne. L'alumne construeix noves idees a partir de la descoberta i l'exploració, ja que és ell qui controla l'ordinador. Aquesta idea s'anomena micromon; concepte creat per Seymourt Papert.
Un exemple per entendre aquesta metàfora seria l'Scratch http://scratch.mit.edu/
La metàfora del laboratori; l'ordinador com a simulador.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblants al de micromon de Papert, però la diferència es que en aquest són sistemes tancats en els que els usuaris poden manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat.
Uns exemples de la metàfora de laboratori són;
El pixton http://www.pixton.com/es/
Doctora xinxeta http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm
La metàfora de la caixa d'eines; l'ordinador com a eina.
Fa referència a l'ús de l'ordinador com a eina de treball. L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar i classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Exemples de la metàfora de la caixa d'eines seria;
el word, el paint, el photoshop, el prezi, google drive, Movie Marker...etc.
Aquestes són les quatre metàfores que hem de tenir en compte per un bon aprenentatge per l'alumne amb l'ordinador,
Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador.
Benjamín Bloom (taxonomia Bloom)
L'altre día a classe vam aprendre el que era la taxonomia de Bloom. La taxonomia de Bloom la podem definir com la classificació d'objectius i habilitats educatives que proposen els mestres a l'escola per un ensenyament planificat per els seus alumnes. Els alumnes aprendran aquests objectius i habilitats a partir d'una jeràrquica classificació proposada per Benjamin Bloom. Aquests nivells es classifiquen de manera que van des dels objectius més senzills fins als objectius més complexos. Amb aquesta classificació els alumnes podran organitzar els seus coneixements i saber si aconsegueixen els objectius proposats fins a final de curs.
Es tractarà de seguir els següents pasos;
- conèixer
-Comprendre
- Aplicar
-Analitzar
-Sintetitzar
- Evaluar
A continiació us deixu un esquema que compara les diferents classificacions envers els anys 1956 i 2000;
Benjamín Bloom (taxonomia Bloom)
L'altre día a classe vam aprendre el que era la taxonomia de Bloom. La taxonomia de Bloom la podem definir com la classificació d'objectius i habilitats educatives que proposen els mestres a l'escola per un ensenyament planificat per els seus alumnes. Els alumnes aprendran aquests objectius i habilitats a partir d'una jeràrquica classificació proposada per Benjamin Bloom. Aquests nivells es classifiquen de manera que van des dels objectius més senzills fins als objectius més complexos. Amb aquesta classificació els alumnes podran organitzar els seus coneixements i saber si aconsegueixen els objectius proposats fins a final de curs.
Es tractarà de seguir els següents pasos;
- conèixer
-Comprendre
- Aplicar
-Analitzar
-Sintetitzar
- Evaluar
A continiació us deixu un esquema que compara les diferents classificacions envers els anys 1956 i 2000;
domingo, 6 de enero de 2013
Què és el prezi?
El prezi és un programa per fer presentacions, similar al power point, per treballar a la web 2.0 en el qual podem crear treballs en un sol espai. El prezi és un programa onli-ne on diferents usuaris poden treballar, una presentació, en un mateix espai, a la vegada. Aquest programa és en 3D, permet inserir efectes com el zoom, animacions en 3D, imatges, vídeos...etc.
Prezi és un programa gratuït pensat per fer presentacions creatives. A més a més, és una manera ràpida, senzilla i dinàmica per treballar.
La diferència que hi ha entre el microsoff power point i el prezi són unes quantes. En primer lloc, el power point està pensat per tenir més format de lletra, en canvi, en el prezi és tot més visual i no hi apareixerà tanta lletra i tantes explicacions, si no que hi hauràn més imatges i tot estarà més esquematitzat, més resumit. Una altre diferència entre aquests és que al prezzi poden treballar diferents usuaris a la vegada en un sol i mateix espai, en canvi al power point això no passa, i no treballes en un mateix espai si no què són diverses finestretes les quals s'anomenen diapositives.
En segon lloc, al prezi es poden insertar vídeos, cosa que en el power point només pots afegit el link del vídeo. Finalment, treballar amb el prezi la presentació final és mes atractiva i molt més creativa que no pas en el power point.
Per acabar aquí us deixo una presentació del prezi explicant, breument i clarament, què és un prezi;
El prezi és un programa per fer presentacions, similar al power point, per treballar a la web 2.0 en el qual podem crear treballs en un sol espai. El prezi és un programa onli-ne on diferents usuaris poden treballar, una presentació, en un mateix espai, a la vegada. Aquest programa és en 3D, permet inserir efectes com el zoom, animacions en 3D, imatges, vídeos...etc.
Prezi és un programa gratuït pensat per fer presentacions creatives. A més a més, és una manera ràpida, senzilla i dinàmica per treballar.
La diferència que hi ha entre el microsoff power point i el prezi són unes quantes. En primer lloc, el power point està pensat per tenir més format de lletra, en canvi, en el prezi és tot més visual i no hi apareixerà tanta lletra i tantes explicacions, si no que hi hauràn més imatges i tot estarà més esquematitzat, més resumit. Una altre diferència entre aquests és que al prezzi poden treballar diferents usuaris a la vegada en un sol i mateix espai, en canvi al power point això no passa, i no treballes en un mateix espai si no què són diverses finestretes les quals s'anomenen diapositives.
En segon lloc, al prezi es poden insertar vídeos, cosa que en el power point només pots afegit el link del vídeo. Finalment, treballar amb el prezi la presentació final és mes atractiva i molt més creativa que no pas en el power point.
Per acabar aquí us deixo una presentació del prezi explicant, breument i clarament, què és un prezi;
viernes, 21 de diciembre de 2012
Reflexió del poema.
El poema que he recitat avui ha estat "senyal de trànsit" de Jaume Subirà. AL principi de tot estaba molt nerviosa, el poem el sabia perfectament el problema era recitar un poema per primera vegada davant de tantes persones i allò era el que '' em posava dels nervis''. Quan es va dir el meu nom perquè sortís a fer-lo va ser un moment de desesperació però a la vegada de relaxació perque estaba segura de que ho faria bé o, al menys, em creia que ho farria bé.
Quan vaig acabar de recitar el poema una de les meves companyes em va ensenyar el video , així que vaig poder reflexionar sobre com havia estat recitant el poema. Vaig saber que els nervis em van fer una mala pasada, ja que em vaig quedar en blanc per un moment, però, de seguida vaig tornar a agafar el fil.
Crec que la gesticulació la feïa bé, però encara em va faltar posar més sentiment al poema. Potser en alguns dels versos vaig anar massa ràpid, aixi doncs haurem de millorar en aquests aspectes. Si vas ràpid al puúblic li costarà entendre el que dius, a més a més, la vocalització es va perdent.
Mentre mirava el video vaig veure dues coses positives:
- EL feed-back (constantment mirava al públic per veure si ho estaba fent bé o malament segons la reacció del públic). Aquest aspecte l'haure de millorar una miqueta més ja que fent això hi va haver un moment de nervis que va fer que em quedés en blanc per un moment.
- El caminar,el mourem mentre recitava el poema. Per a mi, mourem mentre estic explicant una informació davant de molta gent, em tranquil·litza.
En conclusió, hi han mil coses a millorar, però d'altres què ja les tenim apreses, i és què, la veritat, aquestes tècniques per a fer un discurs, van realment molt bé.
El poema que he recitat avui ha estat "senyal de trànsit" de Jaume Subirà. AL principi de tot estaba molt nerviosa, el poem el sabia perfectament el problema era recitar un poema per primera vegada davant de tantes persones i allò era el que '' em posava dels nervis''. Quan es va dir el meu nom perquè sortís a fer-lo va ser un moment de desesperació però a la vegada de relaxació perque estaba segura de que ho faria bé o, al menys, em creia que ho farria bé.
Quan vaig acabar de recitar el poema una de les meves companyes em va ensenyar el video , així que vaig poder reflexionar sobre com havia estat recitant el poema. Vaig saber que els nervis em van fer una mala pasada, ja que em vaig quedar en blanc per un moment, però, de seguida vaig tornar a agafar el fil.
Crec que la gesticulació la feïa bé, però encara em va faltar posar més sentiment al poema. Potser en alguns dels versos vaig anar massa ràpid, aixi doncs haurem de millorar en aquests aspectes. Si vas ràpid al puúblic li costarà entendre el que dius, a més a més, la vocalització es va perdent.
Mentre mirava el video vaig veure dues coses positives:
- EL feed-back (constantment mirava al públic per veure si ho estaba fent bé o malament segons la reacció del públic). Aquest aspecte l'haure de millorar una miqueta més ja que fent això hi va haver un moment de nervis que va fer que em quedés en blanc per un moment.
- El caminar,el mourem mentre recitava el poema. Per a mi, mourem mentre estic explicant una informació davant de molta gent, em tranquil·litza.
En conclusió, hi han mil coses a millorar, però d'altres què ja les tenim apreses, i és què, la veritat, aquestes tècniques per a fer un discurs, van realment molt bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)