Reflexió del poema. 

El poema que he recitat avui ha estat "senyal de trànsit" de Jaume Subirà.  AL principi de tot  estaba molt nerviosa, el poem el sabia perfectament el problema era recitar un poema per primera vegada davant de tantes persones i allò era el que '' em posava dels nervis''. Quan es va dir el meu nom perquè sortís a fer-lo va ser un moment de desesperació però a la vegada de relaxació perque estaba segura de que ho faria bé o, al menys, em creia que ho farria bé.

Quan vaig acabar de recitar el poema una de les meves companyes em va ensenyar el video , així que vaig poder reflexionar sobre com havia estat recitant el poema. Vaig saber que els nervis em van fer una mala pasada, ja que em vaig quedar en blanc per un moment, però, de seguida vaig tornar a agafar el fil.
Crec que la gesticulació la feïa bé, però encara em va faltar posar més sentiment al poema. Potser en  alguns dels versos vaig anar massa ràpid, aixi doncs haurem de millorar en aquests aspectes. Si vas ràpid al puúblic li costarà entendre el que dius, a més a més, la vocalització  es va perdent.

Mentre mirava el video vaig veure dues coses positives:

- EL feed-back  (constantment mirava al públic per veure si ho estaba fent bé o malament segons la reacció del públic). Aquest aspecte l'haure de millorar una miqueta més ja que fent això hi va haver un moment de nervis que va fer que em quedés en blanc per un moment.

- El caminar,el mourem mentre recitava el poema. Per a mi, mourem mentre estic explicant una informació davant de molta gent, em tranquil·litza.

En conclusió, hi han mil coses a millorar, però d'altres què ja les tenim apreses, i és què, la veritat, aquestes tècniques per a fer un discurs, van realment molt bé.